Ja des de molt jove, Haruchika Noguchi va ser un terapeuta tradicional molt respectat. Va néixer l’any 1912, al Japó, l’únic país de l’Orient on, per iniciativa pròpia, des de finals del segle XIX, s’havia iniciat una profunda europeïtzació de la cultura i de la societat.
En aquest context especial, Noguchi va saber combinar els coneixements occidentals moderns amb la saviesa mil·lenària oriental, gràcies a la seva excepcional capacitat d’observació intuïtiva:
Al mateix temps que va idear les pràctiques de katsugen undo i de yuki, Noguchi observava como es manifesta el moviment espontani en la naturalesa humana, fins arribar a descobrir, al cap de dues dècades de treball i d’estudi, l’estructura que el moviment espontani adopta en el nostre organisme.
Entre 1943-44, Noguchi va crear el terme seitai (que significa: l’ordre del cos o de l’organisme) i el va emprar tant per esmentar els seus mètodes com per referir-se a la pròpia associació (anomenada: Manteniment de la salut a través de mètodes naturals) que dirigia des de feia dècades. D’aquesta manera, va quedar constància de la postura singular del Seitai dins del món de la terapèutica tradicional japonesa.
